martes, 15 de julio de 2014

Monogràfic agrari. Servirà per alguna cosa?

El Parlament de Catalunya ha celebrat recentment un ple monogràfic sobre agricultura. Com vaig dir en la meva intervenció, i dirigint-me especialment al conseller, el més important és que els acords que s’aprovin, encara que siguin pocs, s’acabin complint. I per damunt de tot, intentar que no passi com fa quatre anys, que el Govern va voler donar llum verda a multitud d’acords perquè el sector agrari estigués content, però al final, el grau de compliment d’aquells acords ha estat molt petit.

El que sí sap fer el Govern de la Generalitat és criticar als altres. Criticar al Govern d’Espanya, sense reconèixer les seves pròpies responsabilitats, fent bona la dita: “Ven la paja en el ojo ajeno y no ven la viga en el propio”. La Generalitat critica als altres quan, el que han fet, ha estat perdre molt temps. Al 2013 van treballar amb un pressupost prorrogat i al 2014 va i es redueix el pressupost del Departament d’Agricultura en un 33%, la segona rebaixa més forta després de la del Departament d’Empresa i Ocupació, que va ser del 43%. Unes mesures d’una gran incoherència si es vol treure Catalunya de la crisi. Però, malauradament, veiem que l’objectiu d’aquest Govern, no és el de treure a Catalunya de la crisi, sinó que el seu objectiu té una data i una pregunta doble.
Mentre el Govern de l’Estat es preocupa de  fer sortir a Espanya de la crisi, de crear ocupació, de reactivar l’economia, de millorar tots els sectors, incloent, per descomptat, el sector agrari, el Govern de la Generalitat castiga els departaments que reactiven l’economia, perquè només està treballant i gastant per una consulta que sabem que no es farà i que, per tant, està malbaratant uns diners que són de tots els catalans.

És conscient el Govern de la Generalitat de la importància d’un sector que representa el 3,6 per cent del PIB de l’economia catalana? Un sector que ocupa més de 60.000 persones a Catalunya i que factura 8.000 milions d’euros en exportacions, però que pateix una disminució de la seva renda de més del 29 per cent? Per cert, ja que parlo de renda, la PAC representa un 30 per cent de la renda dels agricultors. I segur que la immensa majoria dels pagesos no volen que aquests ajuts comunitaris es perdin en una hipotètica separació de Catalunya de la resta d’Espanya. El Partit Popular no està disposat a renunciar a les ajudes de la PAC, i els pagesos tenen dret a saber la veritat.

Amb una visió constructiva, el Grup Parlamentari del Partit Popular va presentar 10 propostes de resolució, de les quals només es van aprovar 3, mentre que les 7 restants van estar rebutjades, la majoria per escàs marge de vots, principalment pels vots en contra de CiU i del seu soci, ERC. Una de les propostes aprovades feien referència al recolzament i promoció del producte agrícola català, incrementar els recursos per al foment de la internacionalització del sector agroalimentari i un control del producte exterior, exigint les mateixes garanties de qualitat i seguretat alimentària que a la resta de productes europeus. Així mateix, la segona proposta aprovada, sense cap vot en contra, va ser la que reclama al Govern de la Generalitat a presentar al Parlament un conjunt d'iniciatives legislatives que permeti la regulació a Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència dels mercats.

La tercera proposta del nostre grup que es va aprovar és d’especial importància per al món agrícola, ja que insta el Govern a tenir en compte l’especial situació de vulnerabilitat financera i econòmica de les petites i mitjanes explotacions agràries i forestals catalanes, el titular de les quals és una persona agricultora professional, en la gestió dels pagaments de les quantitats pendents d’abonar per les dificultats de tresoreria a la que es veu sotmès, considerant preferent l’abonament dels ajuts, indemnitzacions i expropiacions pendents als agricultors professionals o a les seves explotacions.

Per l’altre costat, és incomprensible que el Parlament hagi rebutjat mesures sobre temes tan sensibles com augmentar la vigilància dels Mossos d’Esquadra arreu de les zones agràries i rurals, i agilitzar els processos en la tramitació de les denúncies, i incrementar la coordinació dels Mossos d’Esquadra amb la resta d’agents de l’autoritat, especialment amb el cos dels Agents Rurals.

Com tampoc té perdó que el Parlament s’hagi manifestat en contra de qüestions que tan preocupen al món agrari, com millorar els ajuts a les inversions en explotacions agràries i a les adreçades a la diversificació de les rendes, millorar els ajuts de les mesures agroambientals i de benestar animal destinades al foment de la producció integrada i de la producció agrària ecològica, i equiparar-los, tenint en compte els preus i costos a Catalunya, i aplicar mesures per afavorir la participació de les dones pageses en tots el àmbits sindicals, professionals, cooperatius i polítics.

El Parlament també va rebutjar la nostra proposta de posar a l’abast del sector durant els pròxims anys els instruments necessaris per desenvolupar les actuacions que es derivin del Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català, així com consolidar el Pla de Concentració, Intercooperació i Modernització (PCIM) amb convocatòries d’ajuts anuals de caràcter plurianual.

Trist que no s’acceptessin aquestes propostes. Però és més trist encara que s’aprovin propostes i es quedin al calaix. I posaré com a exemple que fa mesos en comissió es va aprovar, per unanimitat, que a Lleida es creés un observatori de política agroalimentària, que té com a objectiu principal convertir-se en un centre de consulta, de bibliografia i de documentació sobre política agroalimentària, i que esdevingués una institució que centralitzés l’organització d’esdeveniments científics, que promoguin l’anàlisi del dret agroalimentari i del seu desenvolupament rural en col·laboració amb altres institucions i organismes públics i privats. D’aquest tema no se n’ha parlat més. Com tampoc se n’ha parlat d’una altra proposta que penso que és molt important per a l’activitat agrària, com és la modificació del règim d’ús no urbanitzable amb l’objectiu de permetre un nou habitatge familiar, sempre que aquell familiar continuï amb l’activitat agrícola o ramader. També va ser una proposta aprovada per unanimitat, però de la que no se n’ha sabut res més. És aquest l’estil del Govern de la Generalitat actual, la de criticar els demés i la d’incomplir les propostes compromeses. Un mal estil de fer política de la que en surt perjudicat un sector tant important per Lleida com és l’agrícola i el ramader.

Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya