El Parlament de Catalunya ha
celebrat recentment un ple monogràfic sobre agricultura. Com vaig dir en la
meva intervenció, i dirigint-me especialment al conseller, el més important és
que els acords que s’aprovin, encara que siguin pocs, s’acabin complint. I per
damunt de tot, intentar que no passi com fa quatre anys, que el Govern va voler
donar llum verda a multitud d’acords perquè el sector agrari estigués content,
però al final, el grau de compliment d’aquells acords ha estat molt petit.
El que sí sap fer el Govern de la
Generalitat és criticar als altres. Criticar al Govern d’Espanya, sense reconèixer les seves pròpies
responsabilitats, fent bona la dita: “Ven la paja en el ojo ajeno y no ven la
viga en el propio”. La Generalitat critica als altres quan, el que han fet, ha
estat perdre molt temps. Al 2013 van treballar amb un pressupost
prorrogat i al 2014 va i es redueix el pressupost del Departament d’Agricultura
en un 33%, la segona rebaixa més forta després de la del Departament d’Empresa
i Ocupació, que va ser del 43%. Unes mesures d’una gran incoherència si es vol
treure Catalunya de la crisi. Però, malauradament, veiem que l’objectiu
d’aquest Govern, no és el de treure a Catalunya de la crisi, sinó que el seu
objectiu té una data i una pregunta doble.
Mentre el Govern de l’Estat es
preocupa de fer sortir a Espanya de la
crisi, de crear ocupació, de reactivar l’economia, de millorar tots els
sectors, incloent, per descomptat, el sector agrari, el Govern de la
Generalitat castiga els departaments que reactiven l’economia, perquè només
està treballant i gastant per una consulta que sabem que no es farà i que, per
tant, està malbaratant uns diners que són de tots els catalans.
És conscient el Govern de la Generalitat
de la importància d’un sector que representa el 3,6 per cent del PIB de
l’economia catalana? Un sector que ocupa més de 60.000 persones a Catalunya i
que factura 8.000 milions d’euros en exportacions, però que pateix una
disminució de la seva renda de més del 29 per cent? Per cert, ja que parlo de
renda, la PAC representa un 30 per cent de la renda dels agricultors. I segur
que la immensa majoria dels pagesos no volen que aquests ajuts comunitaris es
perdin en una hipotètica separació de Catalunya de la resta d’Espanya. El
Partit Popular no està disposat a renunciar a les ajudes de la PAC, i els
pagesos tenen dret a saber la veritat.
Amb una visió constructiva, el
Grup Parlamentari del Partit Popular va presentar 10 propostes de resolució, de
les quals només es van aprovar 3, mentre que les 7 restants van estar rebutjades,
la majoria per escàs marge de vots, principalment pels vots en contra de CiU i del
seu soci, ERC. Una de les propostes aprovades feien referència al recolzament i
promoció del producte agrícola català, incrementar els recursos per al foment
de la internacionalització del sector agroalimentari i un control del producte
exterior, exigint les mateixes garanties de qualitat i seguretat alimentària
que a la resta de productes europeus. Així mateix, la segona proposta aprovada,
sense cap vot en contra, va ser la que reclama al Govern de la Generalitat a
presentar al Parlament un conjunt d'iniciatives legislatives que permeti la
regulació a Catalunya, de les interprofessionals, els contractes tipus, les
agrupacions i organitzacions de productors, així com l’actualització de la
regulació de les llotges i altres mecanismes que assegurin la transparència
dels mercats.
La tercera proposta del nostre grup que es va aprovar és d’especial importància per al món agrícola, ja que insta el Govern a tenir en compte l’especial situació de vulnerabilitat financera i econòmica de les petites i mitjanes explotacions agràries i forestals catalanes, el titular de les quals és una persona agricultora professional, en la gestió dels pagaments de les quantitats pendents d’abonar per les dificultats de tresoreria a la que es veu sotmès, considerant preferent l’abonament dels ajuts, indemnitzacions i expropiacions pendents als agricultors professionals o a les seves explotacions.
La tercera proposta del nostre grup que es va aprovar és d’especial importància per al món agrícola, ja que insta el Govern a tenir en compte l’especial situació de vulnerabilitat financera i econòmica de les petites i mitjanes explotacions agràries i forestals catalanes, el titular de les quals és una persona agricultora professional, en la gestió dels pagaments de les quantitats pendents d’abonar per les dificultats de tresoreria a la que es veu sotmès, considerant preferent l’abonament dels ajuts, indemnitzacions i expropiacions pendents als agricultors professionals o a les seves explotacions.
Per l’altre costat, és
incomprensible que el Parlament hagi rebutjat mesures sobre temes tan sensibles
com augmentar la vigilància dels Mossos d’Esquadra arreu de les zones agràries
i rurals, i agilitzar els processos en la tramitació de les denúncies, i
incrementar la coordinació dels Mossos d’Esquadra amb la resta d’agents de
l’autoritat, especialment amb el cos dels Agents Rurals.
Com tampoc té perdó que el
Parlament s’hagi manifestat en contra de qüestions que tan preocupen al món
agrari, com millorar els ajuts a les inversions en explotacions agràries i a
les adreçades a la diversificació de les rendes, millorar els ajuts de les
mesures agroambientals i de benestar animal destinades al foment de la
producció integrada i de la producció agrària ecològica, i equiparar-los,
tenint en compte els preus i costos a Catalunya, i aplicar mesures per afavorir
la participació de les dones pageses en tots el àmbits sindicals,
professionals, cooperatius i polítics.
El Parlament també va rebutjar la
nostra proposta de posar a l’abast del sector durant els pròxims anys els
instruments necessaris per desenvolupar les actuacions que es derivin del Pla
Marc del Cooperativisme Agrari Català, així com consolidar el Pla de Concentració,
Intercooperació i Modernització (PCIM) amb convocatòries d’ajuts anuals de
caràcter plurianual.
Trist que no s’acceptessin
aquestes propostes. Però és més trist encara que s’aprovin propostes i es
quedin al calaix. I posaré com a exemple que fa mesos en comissió es va
aprovar, per unanimitat, que a Lleida es creés un observatori de política
agroalimentària, que té com a objectiu principal convertir-se en un centre de
consulta, de bibliografia i de documentació sobre política agroalimentària, i
que esdevingués una institució que centralitzés l’organització d’esdeveniments
científics, que promoguin l’anàlisi del dret agroalimentari i del seu
desenvolupament rural en col·laboració amb altres institucions i organismes
públics i privats. D’aquest tema no se n’ha parlat més. Com tampoc se n’ha
parlat d’una altra proposta que
penso que és molt important per a l’activitat agrària, com és la modificació
del règim d’ús no urbanitzable amb l’objectiu de permetre un nou habitatge
familiar, sempre que aquell familiar continuï amb l’activitat agrícola o
ramader. També va ser una proposta aprovada per unanimitat, però de la que no
se n’ha sabut res més. És aquest l’estil del Govern de la Generalitat actual,
la de criticar els demés i la d’incomplir les propostes compromeses. Un mal
estil de fer política de la que en surt perjudicat un sector tant important per
Lleida com és l’agrícola i el ramader.
Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de
Catalunya