El Govern de la Generalitat per fi s’ha dignat
a presentar els pressupostos per al 2015. Però, com ja ens té acostumats aquest
Govern, i després de revisar les diferents partides pressupostàries, ens trobem
davant d’uns comptes que són cúmul de decepcions. La inversió a les comarques
de Lleida es redueix a la mitat respecte l’any 2014 i rebrà només 66 milions d’euros.
Prop de 2.000 estudiants universitaris es quedaran sense les beques Mogrint,
que són la part catalana de les Erasmus i que estan dotades amb 200 euros
durant sis mesos. També el Departament d’Ensenyament ha decidit eliminar la partida
destinada a finançar les escoles bressol, amb l’important greuge que això
suposa per als ajuntaments i, sobretot, per a les famílies. La consellera diu
que seran les diputacions les que s’encarregaran ara de finançar les escoles
bressol. Un altre crit d’auxili que fa la Generalitat quan veu que no pot
complir amb les seves obligacions. Ara seran les diputacions, finançades en un
90% pel Govern de l’Estat, les que finançaran les escoles bressol, incomplint l’acord
que diu que aquests centres d’educació infantil estaran finançats, en parts
iguals, per la Generalitat, els ajuntaments i les famílies. Tot un despropòsit.
Aquests pressupostos que ens presenta el president Artur Mas també
fan un flac favor als ramaders. Després d’intentar-ho l’any passat, ara el
Govern de la Generalitat vol recuperar el cànon de l’aigua a les granges,
malgrat l’oposició del sector ramader. Aquesta mesura perjudicarà les granges
avícoles i porcines, que a les comarques de Lleida són un important focus
d’activitat. Però al Govern de la Generalitat li és igual. El que li importa és
destinar diners per obrir noves ambaixades a Viena i a Roma, on instal·larà el
Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat); gastar-se 17 milions
d’euros per a la Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea; injectar
800.000 euros per als casals catalans a l’exterior; o pagar 936.000 euros,
només de lloguer, per a la seu de la delegació que la Generalitat té a
Brussel·les. I amb el que està caient, és necessari elevar el pressupost de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 296 milions
euros d’aquest 2014 a 343 milions a 2015? No tenen Catalunya i les comarques de
Lleida altres prioritats?, com l’ensenyament, la sanitat i els serveis socials?
O construir urgentment infraestructures com el Túnel dels Tres Ponts, a la
carretera C-14, a l’Alt Urgell, considerat com un dels punts negres més
perillosos de la xarxa viaria de Catalunya, i on sovint es registren
despreniments de roques; o l’hospital comarcal de Tàrrega i la variant nord de Balaguer,
que té l’obra adjudicada però no compta amb partida pressupostària.
Tampoc
les polítiques d’ocupació no surten gens beneficiades en aquest comptes, i això
és molt greu perquè i la gestió en aquest departament en els darrers anys ha
estat més aviat pèssima. Una prova és la promesa per reindustrialitzar una comarca
com la del Solsonès, que després de dos anys del tancament de Tradema, on hi
treballaven 142 persones, els habitants de la comarca encara esperen que el
Govern de la Generalitat compleixi amb la seva promesa de portar una nova
indústria per revitalitzar la zona. De fet, el que ha passat al Solsonès és un
reflex del que ha passat en el conjunt de Catalunya, que ha perdut pes
industrial a Europa. Una dada que ho diu tot és que el PIB de la indústria a
Catalunya ha baixat del 30%, que hi havia l’any 1980, al 18% actual, mentre que
a les grans regions europees aquest índex es troba a l’entorn del 24%.
Per
això, el grup parlamentari del Partit Popular només té l’opció de presentar una
esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat per al 2015, perquè
aquests comptes només poden ser qualificats com d’irreals i enganyosos. No
només perquè són un menyspreu cap a les persones, que deixen de banda les polítiques
d’ocupació, l’educació, la sanitat i els serveis socials, sinó perquè són uns
pressupostos que estan només centrats en la causa separatista, que és l’únic
objectiu del govern d’Artur Mas en aquesta legislatura. Un govern que se’ns va
vendre com el del “govern dels millors”, i que ha acabat sent el pitjor de la història.
Perquè
presenta uns pressupostos que no es poden complir i que han estat falsejats.
Els comptes de 2014 ja van preveure uns ingressos de 2.300 milions d’euros i se
n’han acabat ingressant 300. Ara presenten uns pressupostos on esperen que pel
capítol d’ingressos caiguin del cel 2.500 milions d’euros, o que aquests diners
els aporti el Govern d’Espanya. Però no diuen que l’Estat no només està fent
els deures, sinó que ha respòs als interessos dels catalans, concedint a la
Generalitat, entre gener i novembre d’aquest any, 7.259 milions d’euros del
Fons de Liquiditat Autonòmica, que equival al 37 per cent del que s’ha destinat
a totes les comunitats autònomes. Però què ha fet el Govern d’Artur Mas? Doncs
enlloc de complir amb les seves obligacions, com pagar el deute a les
farmàcies, ha elevat el deute de la Generalitat als 70.000 milions d’euros, el
més alt de la història, i que hipoteca les futures generacions de catalans.
Aquest és el rècord negatiu que ha aconseguit el Govern d’Artur Mas.
CiU
ha demostrat que són bons organitzadors de manifestacions i simulacres de
referèndums, però són uns pèssims gestors, que han estat incapaços de fer uns
pressupostos realistes, que són la principal eina per garantir els serveis i
les polítiques socials. Estem davant d’un Govern que s’ha resignat a no
governar, i el que ha fet ara és presentar uns pressupostos simplement per
complir el tràmit. Què podem esperar d’un Govern que a l’hora de presentar uns
comptes anuals diuen que, com no volen reduir despesa i són incapaços de
generar ingressos, que pagui el Govern d’Espanya. I això ho diuen després
d’haver estat atiant el conflicte amb la resta de l’Estat en els darrers dos
anys. Trist, tot plegat, i més, quan veiem que, després de cinc anys d’Artur Mas
com a president de la Generalitat, ha convertit Catalunya en una comunitat
autònoma en fallida, que només està sent assistida per la solidaritat del
conjunt del espanyols i l’acció del Govern d’Espanya.
Dolors
López Aguilar
Presidenta
del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya