lunes, 11 de marzo de 2013

Polítiques actives en favor de la dona

Fa 80 anys la dona va poder votar per primera vegada en unes eleccions a Espanya. Va ser al novembre de 1933. Aquest dret es va aprovar en unes Corts Generals l’any 1931, en un moment en què només hi havia tres dones diputades entre 427 parlamentaris: Margarita Nelken, Victoria Kent i Clara Campoamor, sent aquesta darrera a qui hem d’agrair la consecució d’aquest dret. Avui, afortunadament, a Espanya tenim unes quantes diputades més que fa vuit dècades.

Que una dona pugui votar avui ens sembla el més normal del món, però encara hi ha països, per sort no gaires, on aquest dret està prohibit, com és el cas de l’Aràbia Saudí, o limitat sota algunes condicions, com al Líban.

I mentre es treballa amb insistència, aquí i a tot arreu, per aconseguir la igualtat entre el sexe femení i masculí, la dona segueix patint lamentables casos de violència de gènere, tema que precisament ha triat enguany les Nacions Unides per posar-lo sobre la taula en aquesta jornada reivindicativa que celebrem avui.

L'any 2010 va ser el pitjor any en casos de violència de gènere, juntament amb el 2006 i el 2007, ja que hi va haver a Espanya 73 morts. Moltes de les víctimes, un 30 per cent, estaven sota ordre de protecció. Per això, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per l’anterior govern socialista, no pot ser considerada un referent a Europa.

L’actual Govern de l’Estat té com a prioritat lluitar contra aquesta xacra. L’any passat la xifra de morts per la violència de gènere es va reduir a 46, la més baixa de la darrera dècada, però encara que només hagi una sola víctima, en cap cas hem de baixar la guàrdia.

És per això que en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2013 es destinen 22,1 milions d'euros per posar en marxa plans personalitzats d'atenció a les víctimes i als seus fills. A més, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha redoblat els seus esforços per combatre de manera més intensa la violència de gènere. Així, aquest any es posaran en marxa les més de 200 mesures contingudes en l'Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere, que comptarà amb uns 100 milions d'euros addicionals als que ja s'empraven per a aquesta finalitat.

En aquesta estratègia per eradicar la violència de gènere s'inclouen als fills i filles d'aquestes dones com a víctimes, i s'ha elaborat un Pla Personalitzat adaptat a les necessitats específiques d'aquests menors.

En una dia com el d’avui també hem de destacar que l’actual Govern de l’Estat està invertint en un gran esforç per incorporar a la dona en el món laboral. És per això que el Govern va posar en marxa l’any passat mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, on es contempla l’obligatorietat dels empresaris a reincorporar les dones després de la maternitat, de forma que l’empresari que incompleixi aquesta obligació legal incorre en un incompliment contractual qualificat com a “molt greu”.

A més, el contracte indefinit de suport als emprenedors preveu bonificacions en el cas que els contractes es concertin amb dones en sectors on estan menys representades, i també per a la contractació indefinida o temporal de dones víctimes de violència de gènere.

A Lleida, com al conjunt d’Espanya, s’està aconseguint frenar l’increment de l’atur, gràcies a les mesures que està prenent el Govern de l’Estat. L’atur femení se situa actualment a les comarques de Lleida en 14.992 dones i és molt preocupant l’afectació de la desocupació, sobretot entre la joventut. Tanmateix, hem de destacar que l’atur va baixar al 2012 entre les noies més joves. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, al desembre de 2011 hi havia 1.258 dones d’entre 16 i 24 anys en atur, mentre que a finals de 2012 aquesta xifra va baixar a 1.176. En tot cas, queda moltíssima feina per fer.

I voldria aprofitar aquest article per fer referència també a una altra mostra de discriminació cap a les dones, en aquest cas immigrants, com és l’ús del burka o el niqab. En alguns municipis, i en aquest cas Lleida va ser pionera, es va aprovar una ordenança on es prohibia l’ús d’aquesta indumentària en espais públics per una qüestió de seguretat, però també per preservar la dignitat de la dona. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta ordenança, al·legant que l’ús d’aquesta vestimenta no vulnera la igualtat de la dona, una interpretació que respecto però que no comparteixo, perquè obligar a portar peces com el burka o el niqab té una clara connotació discriminatòria i vulnera el drets de la dona. Impedeix també que s’incorpori a la nostra societat i pugui accedir al mercat laboral. Per què, hi ha algú que conegui alguna dona amb burka que treballi en alguna empresa? Jo no. I penso que portar peces com el burka o el niqab va contra els nostres valors. I ni és pas una qüestió de llibertat religiosa, sinó una qüestió d’igualtat i de dignitat.

Per tot això, la legislatura passada el grup del PP va presentar una moció al Parlament de Catalunya, demanant que es portés a terme les reformes legals neces¬sàries per prohibir l’ús de peces que cobreixin totalment la cara, i que impedeixin la identificació i la comunicació visual tant en la via pública com als edificis i equipaments públics. Aquesta moció no se’ns va aprovar, però en els pròxims dies tenim intenció de tornar-la a presentar.

En definitiva, queda molta feina per fer en molts aspectes, i entre tots i totes hem de vetllar perquè les reivindicacions en favor de la igualtat de gènere no surtin a la llum només en jornades com la d’avui, si no en tots els dies de l’any.

Dolors López Aguilar
Presidenta del Partit Popular de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya