martes, 10 de septiembre de 2013

Defensem la unitat i la pluralitat

L’Onze de Setembre celebrem la Diada de Catalunya, una festa que hauria de ser la de tots els catalans, que hauria de servir per unir a tothom, però que, malauradament, s’està convertint en la festa de només uns quants, als d’una determinada ideologia.


L’any passat, aquesta Diada va servir per convocar unes eleccions anticipades que no han beneficiat gens als catalans, i al partit que les va convocar se li va passa factura perdent 12 diputats, quan pensava que guanyaria per majoria absoluta.


En la Diada d’aquest any, tant Esquerra Republicana com l’Assemblea Nacional catalana volen marcar l’agenda política del Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de fixar una data a una consulta que el que pretén és separar Catalunya de la resta d’Espanya.


Des del Partit Popular de Catalunya tenim la responsabilitat de no permetre que aquesta separació acabi succeint. La confrontació i la divisió fan perillar la convivència dels catalans i posar més difícil la recuperació econòmica, i el Partit Popular aposta per una bona convivència entre els catalans i la resta d’Espanya. Per això treballarem pel diàleg i assolir un millor finançament per a Catalunya.


Després del darrer fracàs electoral, el govern d’Artur Mas ha utilitzat l'estratègia sobiranista per tapar que ha estat incapaç d'aprovar uns pressupostos per aquest any, i que les seves propostes per sortir de la crisi, encertades o errònies brillen per la seva absència. Si el que vol ara el president de la Generalitat és només guanyar temps, tampoc avançarem. Cal un replantejament de la política de la Generalitat per centrar en un nou model de finançament que sigui més just i a recuperar l'economia catalana. Aquí trobaran l’ajuda del PPC i la voluntat de diàleg del Govern d'Espanya.


L'estratègia de separació d'Espanya de CiU i ERC ha provocat que, com a l’igual de l’any passat, es visqui un inici de curs polític convuls, amb una divisió entre catalans cada cop més gran. I aquesta fractura es veu en una Diada en la qual el protagonisme no serà de tots els catalans, sinó només dels qui se senten independentistes. És doncs una Diada d’exclusió. Pel Partit Popular de Catalunya, la Diada ha de ser una jornada festiva, de trobada entre catalans i de celebració a un marc de convivència. Així ho veiem i així ho hem defensat sempre. El Govern de la Generalitat, en canvi, està donant suport, amb tots els seus mitjans, a una manifestació contra la resta d'Espanya, que serà la més cara de la història i que es pagarà amb els impostos de tots els catalans.


Això no és compatible amb una Diada d'unitat i integració de totes les sensibilitats, això és pura hipocresia política. Per això, el PPC ha decidit celebrar un acte obert a tots per donar un missatge d'esperança a la majoria de catalans que estimen la bandera de la unió, que és la senyera, que se senten també espanyols, perquè sàpiguen que tenen un referent en un partit moderat, que sap prioritzar els problemes reals de les persones i que vol una Catalunya forta a la casa comuna, que és Espanya. És el moment de llançar un missatge clar als catalans. Ningú s’ha d’escapolir amb paraules ambigües, perquè està en joc el futur de moltes generacions. Ningú pot saltar-se nostre marc democràtic de dret i la Constitució que diposita la sobirania nacional en el conjunt dels espanyols. La cadena humana independentista tindrà només el suport directe de Convergència, ERC i la CUP. Mentre que cinc partits, que sumen la majoria parlamentària amb 75 diputats, no donen el seu suport o, com ha fet el PPC, mostren el seu rebuig a accions que fracturin a la societat catalana. Catalunya és plural i nosaltres insistirem en els nostres objectius polítics per centrar-nos en la sortida de la crisi i per proclamar amb tota la dignitat: Catalunya sí, Espanya també.


Dolors López Aguilar

Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

lunes, 6 de mayo de 2013

Pensar en el territori i la seva gent

Mentre uns partits estan encastats en parlar i perdre el temps sobre temes identitaris, i en donar prioritat a debats relacionats sobre el Dret a Decidir, en lloc de posar-se a treballar per sortir de la crisi, el grup parlamentari del PP ha presentat en els darrers dies mocions d’interès general, que el Parlament ha aprovat per unanimitat.

Tres de les propostes estan relacionades directament amb les Terres de Lleida, i una d’elles fa referència a una petició llargament reivindicada, com és la construcció d’una rotonda en l’accés a l’Escola Alba. Concretament, la proposta de resolució aprovada insta el Govern català a prioritzar la construcció d’una rotonda, o de qualsevol altra solució tècnica que pugui ser considerada més adient, en el tram d’accés al centre,per garantir la seguretat viària d’alumnes, pares, professors i conductors en la zona pròxima al centre educatiu. L’AMPA d’aquest centre educatiu havia recollit signatures com a mesura de suport a les seves demandes que no perseguien res més que posar fi al perill que en l’actualitat representa l’accés a l’Escola Alba.

La Generalitat posava com a condició prèvia a la realització d’aquestes obres la construcció d’un espai reservat per a l’aparcament i zona de desencotxament. Però en els darrers mesos s’havia signat un acord entre el Departament d’Ensenyament, l’AMPA i l’Ajuntament per dur a terme aquestes obres necessàries per a la construcció de la rotonda d’accés al centre escolar. Esperem, doncs, que aquests treballs es facin amb celeritat.

Una altra proposta del grup parlamentari del PP que s’ha aprovat per unanimitat fa referència a la també llargament reivindicada construcció de l’IES de Cappont, l’únic barri de la ciutat de Lleida que no té institut.

La resolució insta el Govern “a iniciar amb caràcter prioritari els tràmits necessaris perquè comencin les obres de construcció” d’aquest institut, i es va incloure una esmena que reclama“que l’equipament educatiu pugui entrar en funcionament quan les necessitats d’escolarització produïdes per l’increment d’alumnes faci que l’oferta de places d’educació secundària obligatòria siguin insuficients”.

Hem de recordar que els veïns venen reclamant des de fa 10 anys aquesta obra als diferents governs de la Generalitat, però el Govern, fins ara, mai ha tingut voluntat per tirar endavant les obres. Un exemple és que a l’any 2011, en l’anterior legislatura, es va aprovar una iniciativa similar del PP, també per unanimitat, però va quedar en el calaix dels oblits. Esperem que ara no passi el mateix, i més tenint en compte que si no hi ha cap institut a Cappont, la realitat és que no només les places ja són actualment insuficients,sinó que són inexistents. I per tant,és obvi que està més que justificada la necessitat d‘escolarització.

En aquell mateix dia el Parlament també va aprovar per unanimitat la proposta del PP de potenciar els estudis d’Enginyeria Agronòmica i de Veterinària a Lleida, una proposta necessària per reafirmar que Lleida és un referent en el món agrari i ramader,perquè l’oferta d’estudis universitaris han de reflectir aquesta condició.

La proposta que es va aprovar demana potenciar l’especificitat de la Universitat de Lleida en els estudis i àrees de coneixement relatives a l’enginyeria agronòmica. El creixement i ampliació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL ha estat constant i actualment s’hi desenvolupen estudis i recerca de qualitat contrastable en tots els àmbits agrícoles: producció vegetal, forestal i ramadera, ciència i tecnologia dels aliments i biotecnologia. En total al voltant de 200 professors i investigadors hi imparteixen 26 titulacions a uns 1.700 estudiants”. Atesa aquesta magnitud, pensem que és de vital importància aconseguir que es potenciï aquesta especificitat.

Pel que fa als estudis de veterinària, la proposta exigeix al Govern que doni compliment a l’acord signat el 21 de gener de 2008, relatiu al conveni per a la implantació de la doble titulació de Veterinària entre la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat Autònoma de Barcelona. Això permetrà als titulats de Ciència i Salut Animal per la UdL poder accedir a la doble titulació en veterinària realitzant dos cursos a la UAB. En tot cas, la proposta contempla estudiar la possibilitat d’ubicar a la província de Lleida una Facultat de Veterinària, per traslladar a la UdL la importància del sector ramader i animal en aquestes comarques de Catalunya.

Això és treballar pel territori, perquè Lleida i Catalunya sortirà més afavorida si treballem tots en aquest sentit, i millor encara si els acords s’aproven per consens. És millor això que perdre’ns en debats estèrils que l’únic que fan, és dividir als catalans i dificultar la desitjada sortida de la crisi.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya
 

lunes, 11 de marzo de 2013

Polítiques actives en favor de la dona

Fa 80 anys la dona va poder votar per primera vegada en unes eleccions a Espanya. Va ser al novembre de 1933. Aquest dret es va aprovar en unes Corts Generals l’any 1931, en un moment en què només hi havia tres dones diputades entre 427 parlamentaris: Margarita Nelken, Victoria Kent i Clara Campoamor, sent aquesta darrera a qui hem d’agrair la consecució d’aquest dret. Avui, afortunadament, a Espanya tenim unes quantes diputades més que fa vuit dècades.

Que una dona pugui votar avui ens sembla el més normal del món, però encara hi ha països, per sort no gaires, on aquest dret està prohibit, com és el cas de l’Aràbia Saudí, o limitat sota algunes condicions, com al Líban.

I mentre es treballa amb insistència, aquí i a tot arreu, per aconseguir la igualtat entre el sexe femení i masculí, la dona segueix patint lamentables casos de violència de gènere, tema que precisament ha triat enguany les Nacions Unides per posar-lo sobre la taula en aquesta jornada reivindicativa que celebrem avui.

L'any 2010 va ser el pitjor any en casos de violència de gènere, juntament amb el 2006 i el 2007, ja que hi va haver a Espanya 73 morts. Moltes de les víctimes, un 30 per cent, estaven sota ordre de protecció. Per això, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, aprovada per l’anterior govern socialista, no pot ser considerada un referent a Europa.

L’actual Govern de l’Estat té com a prioritat lluitar contra aquesta xacra. L’any passat la xifra de morts per la violència de gènere es va reduir a 46, la més baixa de la darrera dècada, però encara que només hagi una sola víctima, en cap cas hem de baixar la guàrdia.

És per això que en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2013 es destinen 22,1 milions d'euros per posar en marxa plans personalitzats d'atenció a les víctimes i als seus fills. A més, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat ha redoblat els seus esforços per combatre de manera més intensa la violència de gènere. Així, aquest any es posaran en marxa les més de 200 mesures contingudes en l'Estratègia Nacional contra la Violència de Gènere, que comptarà amb uns 100 milions d'euros addicionals als que ja s'empraven per a aquesta finalitat.

En aquesta estratègia per eradicar la violència de gènere s'inclouen als fills i filles d'aquestes dones com a víctimes, i s'ha elaborat un Pla Personalitzat adaptat a les necessitats específiques d'aquests menors.

En una dia com el d’avui també hem de destacar que l’actual Govern de l’Estat està invertint en un gran esforç per incorporar a la dona en el món laboral. És per això que el Govern va posar en marxa l’any passat mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, on es contempla l’obligatorietat dels empresaris a reincorporar les dones després de la maternitat, de forma que l’empresari que incompleixi aquesta obligació legal incorre en un incompliment contractual qualificat com a “molt greu”.

A més, el contracte indefinit de suport als emprenedors preveu bonificacions en el cas que els contractes es concertin amb dones en sectors on estan menys representades, i també per a la contractació indefinida o temporal de dones víctimes de violència de gènere.

A Lleida, com al conjunt d’Espanya, s’està aconseguint frenar l’increment de l’atur, gràcies a les mesures que està prenent el Govern de l’Estat. L’atur femení se situa actualment a les comarques de Lleida en 14.992 dones i és molt preocupant l’afectació de la desocupació, sobretot entre la joventut. Tanmateix, hem de destacar que l’atur va baixar al 2012 entre les noies més joves. Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, al desembre de 2011 hi havia 1.258 dones d’entre 16 i 24 anys en atur, mentre que a finals de 2012 aquesta xifra va baixar a 1.176. En tot cas, queda moltíssima feina per fer.

I voldria aprofitar aquest article per fer referència també a una altra mostra de discriminació cap a les dones, en aquest cas immigrants, com és l’ús del burka o el niqab. En alguns municipis, i en aquest cas Lleida va ser pionera, es va aprovar una ordenança on es prohibia l’ús d’aquesta indumentària en espais públics per una qüestió de seguretat, però també per preservar la dignitat de la dona. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha anul·lat aquesta ordenança, al·legant que l’ús d’aquesta vestimenta no vulnera la igualtat de la dona, una interpretació que respecto però que no comparteixo, perquè obligar a portar peces com el burka o el niqab té una clara connotació discriminatòria i vulnera el drets de la dona. Impedeix també que s’incorpori a la nostra societat i pugui accedir al mercat laboral. Per què, hi ha algú que conegui alguna dona amb burka que treballi en alguna empresa? Jo no. I penso que portar peces com el burka o el niqab va contra els nostres valors. I ni és pas una qüestió de llibertat religiosa, sinó una qüestió d’igualtat i de dignitat.

Per tot això, la legislatura passada el grup del PP va presentar una moció al Parlament de Catalunya, demanant que es portés a terme les reformes legals neces¬sàries per prohibir l’ús de peces que cobreixin totalment la cara, i que impedeixin la identificació i la comunicació visual tant en la via pública com als edificis i equipaments públics. Aquesta moció no se’ns va aprovar, però en els pròxims dies tenim intenció de tornar-la a presentar.

En definitiva, queda molta feina per fer en molts aspectes, i entre tots i totes hem de vetllar perquè les reivindicacions en favor de la igualtat de gènere no surtin a la llum només en jornades com la d’avui, si no en tots els dies de l’any.

Dolors López Aguilar
Presidenta del Partit Popular de Lleida i diputada al Parlament de Catalunya

jueves, 24 de enero de 2013

Arrenca la Legislatura

Després de la constitució del Parlament i de la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat, s’ha convocat pel 23 de gener la pròxima sessió plenària amb l’únic objectiu d’aprovar una proposta pactada entre CiU i ERC per iniciar el procés de la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Sembla que un dels socis, Unió Democràtica, no està massa d’acord amb aquest plantejament i, fins i tot, el senyor Duran Lleida ha arribat a dir que, en un hipotètic referèndum, votaria no a la independència. Però el cert és, que fins a data d’avui, el secretari general d’Unió no ha estat capaç d’aturar la bogeria que s’està gestant, i de la que també ell és part responsable.

D’entrada, s’ha de dir que la declaració de sobirania és il·legal, i per això des del PPC hem demanat a la Mesa del Parlament que doni marxa enrere l’admissió a tràmit d’aquesta proposta. Però no ens han fet cas.

En canvi, el vot en contra de CiU i ERC en la Mesa del Parlament ha impedit que passés a tràmit la proposta de resolució del PPC per establir un pla de lluita contra la crisi econòmica, la creació de llocs de treball i la millora del finançament. Ha quedat demostrat, doncs, quines són les prioritats d’aquesta legislatura pels qui governen a Catalunya: convocar referèndums il·legals, però no pas treure als catalans de la crisi.

La proposta de resolució del PPC al Parlament s’havia presentat tenint en compte que Catalunya, com la resta d’Espanya i d’Europa, està immersa en la pitjor crisi econòmica i financera que recorda la nostra generació. En els darrers quatre anys a Catalunya l’atur s’ha incrementat en 496.700 persones i, segons les darreres dades, 840.400 catalans no tenen feina, i la taxa d’atur ha passat del 8,95% el 2008 al 22,56%. I un segment de població que més està patint la crisi que viu el nostre país, són els joves que, amb un 49,01% d’atur veuen llastrat el seu futur, sovint, després d’anys de preparació i esforços.

Però enlloc de comportar-se com un govern seriós, CiU va deixar de banda les obligacions que el poble de Catalunya li havia encomanat al 2010 i va preferir convocar eleccions, unes eleccions que només han servit per gastar uns diners que no tenim, per perdre uns mesos vitals per treballar en favor de les polítiques econòmiques i perquè CiU es pegués la patacada i pactés amb ERC per embarcar a tots els catalans en una aventura d’incertesa, tant si s’està d’acord com si no.

Aquesta no és l’aventura d’un poble, com ens volen vendre. En aquest poble cada cop hi ha menys gent disposada a comprar l’aventura independentista, perquè és una fal·làcia. Aquesta és l’aventura de dos partits polítics que no representen a una única nació, sinó als propis interessos d’aquests dos partits. Perquè els interessos dels catalans van per uns altres camins. I és molt preocupant comprovar que el Govern de la Generalitat s’allunya cada cop més de la ciutadania i dels seus problemes. Això pot tenir greus conseqüències.

Perquè un govern seriós, enlloc d’embarcar-se en quimeres que no porten enlloc, el que ha de fer és plantejar qüestions que sí poden ser viables i beneficioses pels seus ciutadans. Pensem que durant aquesta legislatura es durà a terme la revisió del model de finançament de les comunitats autònomes previst a la LOFCA. En aquest marc, ha de ser una prioritat aconseguir un nou sistema de finançament singular per a Catalunya. Un nou sistema que ha de resoldre el problema de la insuficiència financera de la Generalitat per atendre les seves competències i que no perjudiqui la capacitat de créixer i de competir de l’economia catalana. I els nous recursos que pugui generar aquest nou sistema de finançament haurien d’anar destinats a sufragar les polítiques bàsiques de l’estat del benestar, per garantir els drets bàsics dels ciutadans i posar en marxa polítiques de foment del creixement econòmic i de creació d’ocupació.

Necessitem inversions, i això només es pot aconseguir si es té confiança en el futur de la nostra economia, que torni el creixement i es puguin generar llocs de treball. Però les actuacions del Govern de la Generalitat no van pas en la direcció de generar confiança. I tampoc la declaració sobiranista, ni els presumptes casos de corrupció de la família Pujol, ni els socis que ha triat CiU en aquesta legislatura, generen confiança.

I això ha quedat reflectit en el baròmetre del Real Instituto Elcano, que mostra un consens molt ampli en què la independència seria dolenta per a Espanya i dolenta per la Unió Europea. I per descomptat, dolenta per a Catalunya.

Malament comença la legislatura. Sabem com està arrencant, però la gran incògnita i la gran preocupació és saber com acabarà i en quina mesura tot aquest procés haurà perjudicat a la recuperació econòmica.

Què passarà al 2014 quan hagin de reconèixer que ens han portat cap a una aventura sense possibilitats d’èxit? Convocaran una altra vegada eleccions?

Dolors López Aguilar
Diputada del PP de Lleida al Parlament de Catalunya