jueves, 12 de enero de 2012

A propòsit de la PAC

En un tema cabdal per a la nostra economia, com és el sector agrari, i des de la responsabilitat que em dóna el meu càrrec de diputada al Parlament de Catalunya, vull ressaltar, en primer lloc, la importància del consens, perquè a l’hora de defensar els interessos del sector agrari, les forces polítiques hem d’actuar per damunt de possibles interessos partidistes. La unitat i el consens ens farà, amb tota seguretat, més forts a l’hora d’obtenir uns bons resultats en les negociacions.

Cal dir, però, que la proposta de la PAC presentada el 12 d’octubre no sorgeix per generació espontània: és conseqüència de les diferents propostes dels estats membres i del document que va presentar el govern socialista i que es va iniciar, precisament, quan Espanya presidia la CEE.

Sense ànim de buscar responsabilitats, creiem que, segurament, no s’han defensat prou bé els interessos dels agricultors i ramaders espanyols i catalans. És un temps perdut que ara entre tots haurem d’intentar recuperar.

Des del Partit Popular entenem que la futura PAC ha de tenir una dotació suficient i hem de defensar els fons que actualment rebem, al voltant de 7.500 milions d’euros. Existeix, en el sector, motius més que suficients de preocupació. Amb la inflació hi haurà menys diners, però ara, també i haurà més estats a repartir. Hem de ser conscients que, a partir d’ara, s’obre un període d’intenses negociacions en les que cada país defensarà els seus interessos i és important entre tots reforçar la posició negociadora del govern espanyol, davant per exemple d’acords de la UE amb tercers països que perjudiquin el nostre sector agrari. I des de Catalunya també és bo que hi hagi una posició unitària per traslladar-la al govern espanyol qui, en darrer terme, és qui haurà de negociar.

Per tant, des del Partit Popular considerem prioritària la defensa d’un pressupost suficient, que pot perillar amb l’escenari econòmic i el repartiment entre més estats membres.

Un altra qüestió de vital importància són les ajudes a la producció. Aquesta constitueix el motor de la nostra competitivitat i ha de prevaldre per damunt d’altres consideracions. No pot ser que a la nostra pagesia cada vegada se li demani més (com que un 30% de les ajudes directes estiguin lligades a criteris greening o verdeig, o l’exigència de destinar un 7% més de la superfície a guaret).

Un altre aspecte important que cal revisar és el preu de desencadenament de les ajudes a l’emmagatzemament de l’oli. El preu de sortida és molt baix i quan es pot retirar, ja no és rendible. Això afecta bona part de Catalunya i molt especialment la comarca de les Garrigues.

Pel que fa a la ramaderia, des del Partit Popular considerem que s’ha d’arbitrar un procediment per no perjudicar els ramaders sense base territorial, que són la majoria del nostre país. En darrer terme, cal prendre mesures que afavoreixin la incorporació de la dona i més ara després de l’aprovació de la Llei de Titularitat Compartida. I també cal potenciar la incorporació dels joves, perquè la nostra població agrària està molt envellida. És una absoluta necessitat que les noves generacions s’incorporin al camp.

Considerem que la proposta de la PAC és ambigua perquè no aclareix els fons que disposarem, i confusa, perquè no concreta la seva distribució. Aquesta proposta no assegura el que ha de ser la prioritat del futur, que és la suficiència alimentària, i la garantia d’una renda digna als productors perquè no abandonin l’activitat.

La sostenibilitat del paisatge i del medi ambient són factors molt importants, sens dubte, però la primera causa que cal defensar, en l’actual situació –i així ens ho hem proposat des del Partit Popular- és la rendibilitat econòmica, si no volem afegir a la dependència energètica una dependència alimentària que, evidentment, seria molt més greu.

Dolors López Aguilar
Presidenta del Partit Popular de Lleida i Diputada al Parlament de Catalunya