miércoles, 30 de junio de 2010

Un Estatut constitucional

Desprès de quatre llargs anys de debat, el Tribunal Constitucional ha emès una sentència sobre l’Estatut de Catalunya. El primer que cal dir, és que per fi els catalans podem gaudir d’un Estatut constitucional i que això ha de ser un motiu de satisfacció per a tots plegats ja que permetrà a Catalunya desenvolupar el marc autonòmic en l’àmbit de l’Estat de Dret.

El Partit Popular, en el seu moment, va utilitzar els mecanismes que, precisament, li ofereix aquest Estat de Dret, per recórrer uns articles que creaven dubtes sobre l’encaix d’aquest Estatut en la nostra Constitució, que és la norma suprema, la llei de lleis que garanteix la convivència democràtica de tots els ciutadans. A més, des del PP hem estat coherents en les nostres opinions i sempre hem dit i hem mantingut que acataríem i respectaríem la sentència del Constitucional, fos quina fos. Per tant, aquesta era la nostra actitud i és la que continua sent ara que el Tribunal Constitucional ens ha donat la raó al modificar 15 articles i qüestionar altres 35 de l’Estatut, confirmant que aquells dubtes que teníem eren raonables.

Lamentablement, aquesta no és l’actitud de la resta de forces polítiques. El president Montilla diu que acata la sentència, però no la respecta i encoratja als ciutadans a participar en una manifestació contra la sentència que l’únic que provocarà serà confrontació. Aquesta mena d’actitud no s’adiu en un president de la Generalitat, que hauria de ser el president del tots, sinó que és més pròpia, en aquest cas, d’un dirigent socialista que, a més, entra en una clara contradicció amb el que diuen el seus companys del PSOE. Així, mentre el president Montilla diu estar indignat, la vicepresidenta del Govern afirma estar absolutament satisfeta amb la sentència.

Per la seva part, CiU actua amb l’ambigüitat de sempre. Per una banda reclama i pretén ocupar l’espai nacionalista a Catalunya, i per l’altra, encara que sigui a costa de congelar les pensions i rebaixar el sou als funcionaris, diuen ser els salvadors d’un Estat que estan qüestionant contínuament. Per tant, no és acceptable que tant Montilla com Más s’estiguin dedicant a promoure una manifestació, quan el que haurien d’encapçalar és una resposta per desenvolupar l’Estatut ara que ja és plenament constitucional.

Ara el que cal fer és donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional, tancar definitivament el debat sobre l’Estatut i reclamar responsabilitat i moderació a totes les forces polítiques. En aquest procés no hi ha vencedors ni vençuts i la resposta seria molt diferent si no ens trobéssim ja immersos en plena campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya.

A més, el procés d’aprovació de l’Estatut i el temps que ha dedicat el Tribunal a dictar la seva sentència, ha comportat que tant la Generalitat com bona part dels partits polítics catalans no hagin dedicat tots els seus esforços a donar resposta als problemes reals dels ciutadans. Durant aquests quatre anys en que el Partit Socialista ha estat pendent de la sentència de l’Estatut, més de 400.000 catalans -20.000 a Lleida- han perdut el seu lloc de treball, i més de 10.000 societats mercantils s’han dissolt.

Per fer front a aquestes dramàtiques xifres, el Govern de la Generalitat s’hauria de dedicar a governar i centrar-se molt més en els problemes reals dels catalans que són la lluita contra l’atur i la creació de llocs de treball. Catalunya, que sempre ha estat capdavantera, ho ha de continuar sent, recuperant el temps perdut, i per aconseguir-ho no serveixen les polèmiques estèrils, sinó les polítiques decidides en favor dels ciutadans. És necessari que després d’aquesta sentència es passi pàgina, es desplegui l’Estatut i, el que és més important, es treballi seriosament pensant menys en els interessos electorals i més en els interessos dels catalans.

Dolors López.

Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament

martes, 8 de junio de 2010

CiU practica el major exercici de cinisme dels darrers temps

D’una banda, CiU compara Zapatero amb un cadàver polític, mentre que de l’altra el salven d’unes eleccions anticipades, allargant l’agonia del seu govern durant sis mesos mes.
CiU és també responsable de la retallada de sous als funcionaris, de la congelació de les pensions i de la pujada dels impostos.
La Federació Nacionalista fa palesa la seva incoherència quan dóna suport al decret de Zapatero i no ho fa al decret de Montilla, fet que demostra que únicament van donar suport a Zapatero per interessos partidistes i electorals, perquè no coincidissin les eleccions generals amb les autonòmiques.
Dolo López
Presidenta PP Lleida i candidata al Parlament