miércoles, 12 de mayo de 2010

L’aigua del Segarra-Garrigues

El canal Segarra-Garrigues, l’eterna promesa electoral incomplerta per CiU quan governava la Generalitat, és la infraestructura més important pel progrés i el desenvolupament futur de les terres de Lleida. I ho seria encara més si no fos per la maldestra política ambiental del Govern tripartit de la Generalitat que s’ha carregat per decret llei una gran part de les hectàrees que hauria de regar aquest canal al convertir-les en zona ZEPA.
Un canal que ha vist com més del 60 % de la seva superfície de reg l’han convertit en zona ZEPA no és viable i tot fa preveure que al final aquesta infraestructura que estava predestinada a reequilibrar el territori de Lleida i a garantir el futur dels nostres pagesos, tan sols servirà per portar aigua a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, com ja va denunciar al febrer de 2008 el Partit Popular. I això no ho hem de permetre.
Malgrat les reiterades negatives del Govern tripartit, són ja massa indicis que així ho fan preveure. Primer van ser les estaques a Prats i Sansor, a la capçalera del riu Segre, i ara han estat les declaracions d’un dels responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Gabriel Borrás, que ha apuntat la possibilitat de transvasar agua des de Tàrrega, des del canal Segarra-Garrigues, cap a Barcelona. Una proposta, per cert, que té el suport i l’aval del conseller d’Agricultura, el lleidatà Joaquim Llena.
La realitat és la que és, i la declaració de les zones ZEPA l’excusa, quasi perfecta, per dir que l’aigua que sobri del Segarra-Garrigues no s’ha de perdre i la millor manera d’aprofitar-la és fent un transvasament cap a Barcelona. Des del PP no diem que no s’hagi de ser solidaris amb la Ciutat Comtal i la seva àrea metropolitana en cas de sequera, però també considerem que això no s’ha de fer enganyant als pagesos i que primer s’han de cobrir les necessitats de les comarques de Lleida. I a la nostra província no estan, ni molt menys, assegurades les dotacions pels regadius i encara hi ha poblacions que tenen problemes d’aigua potable a l’estiu i es fa necessari subministrar-les mitjançant camions cisterna. A més, hi ha un altra possibilitat per abastir a Barcelona de l’aigua potable que necessita i és a través de la prolongació del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona.
Els pagesos del Segarra-Garrigues no han de ser moneda de canvi per acontentar als habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però ja sabem que allà hi ha molts més vots que a les comarques de Lleida i que els progressistes del tripartit no tenen escrúpols i faran el que calgui per poder mantenir les cadires del Govern de la Generalitat i seguir viatjant en cotxe oficial.
Les comarques de Lleida, amb un 33 % del total del territori, ja suporten un excessiu proteccionisme mediambiental i el Govern tripartit no pot culpar a la Comunitat Europea d’aquest desmesurat increment de les hectàrees de zones ZEPA i menys quan ha estat un informe presentat pel propi Govern de la Generalitat, redactat pel subvencionat Centre Tecnològic i Forestal del Solsonès, que proposava una nova retallada de la zona de reg del canal Segarra-Garrigues. La culpa, per tant, és del propi Govern que conscientment ha fet les coses malament i que, per cert, encara no ha elaborat un Pla d’Usos i Gestió per al canal.
Les grans retallades que s’han imposat en les àrees de regadiu del Segarra-Garrigues no presagien cap optimisme. El futur de l’agricultura, de molts pagesos de les comarques de Lleida i dels seus fills passa inevitablement, entre altres condicionants, per fer que el canal Segarra-Garrigues sigui viable. De no ser així, el debat monogràfic d’agricultura, celebrat recentment al Parlament, i en el que es va assumir el compromís de garantir el futur de l’agricultura i dels nostres pagesos, quedarà, com sempre ha passat, en paper mullat. I això no ho hem de tolerar. A la tardor, els ciutadans de Lleida, en particular, i de Catalunya, en general, tindran la possibilitat de evitar-ho.
Dolors López
Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament