lunes, 8 de marzo de 2010

Compromesos amb la dona

El 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a “Dia Internacional de la Dona”. Els canvis socials de l’últim segle han posat de manifest la necessitat que les polítiques d’igualtat formin part imprescindible de l’agenda política de tots els governs i la màxima expressió d’aquest reconeixement va quedar palés en el compromís recollit a la Constitució de 1978. Però a dia d’avui encara resten molts obstacles que impedeixen a les dones tirar endavant els seus projectes i les seves ambicions, i és per això que hem de continuar el camí iniciat com a veritables agents de canvi.
S’ha de reconèixer que el ple accés i en condicions d’igualtat a l’educació i a la formació és un requisit fonamental per a la potenciació de les dones. L’educació influeix en la participació econòmica de les dones i en el seu poder adquisitiu, per tant, el progrés en aquest àmbit pot ser l’inici d’una expansió d’oportunitats de cara al futur i un factor determinant a l’hora d’aconseguir la igualtat salarial. No hem d’oblidar que les discriminacions salarials, les majors dificultats en el moment d’accedir al mercat laboral, l’atur i la participació activa en la riquesa produïda en l’economia submergida, constitueixen, entre altres, les principals realitats a superar per tal d’assolir tant la independència econòmica real de la dona, com la conciliació de la vida familiar i laboral.
Tanmateix, l’establiment d’aquest model educatiu ha de constituir, en sí mateix, un factor bàsic per eradicar la violència de gènere. L’eradicació de la violència contra les dones ha de ser un objectiu prioritari, que requereix tant de la sensibilització de la ciutadania com del desenvolupament de recursos i mecanismes de prevenció, educació i rehabilitació de les dones maltractades.
Un altre repte social ha de basar-se en tot un conjunt de mesures que permetin una millor organització del temps i del treball, compatible amb l’atenció als fills o amb les persones amb dependència, equilibrant les responsabilitats que permetin una nova manera de cooperació i de compromís entre homes i dones. Com també és necessari establir els mecanismes de detecció de sectors de marginació femenina per tal de promoure polítiques actives de suport a les dones que garanteixin una protecció econòmica i social adequada, especialment a les dones soles, vídues i grans, atès que donada la major esperança de vida i l’envelliment de la població, són cada cop més nombroses i més vulnerables, situant-se en risc d’exclusió social.
També vull fer menció de les dones que pateixen alguna discapacitat, ja que aquest és un dels camps en el que és necessari insistir per aconseguir la equiparació real de drets i igualtat d’oportunitats d’aquestes dones, que per la seva situació pateixen una doble discriminació: per raó de gènere i per la seva condició de persona amb alguna discapacitat. La seva incorporació al mercat de treball en igualtat de condicions continua sent una assignatura pendent de la societat.
Per tant, es fa necessari un compromís real i efectiu per part dels poders públics perquè, tenint en compte aquesta situació de doble desavantatge, siguin capaços d’afavorir les mesures necessàries per acabar amb la discriminació que dia a dia pateixen les dones amb algun tipus de discapacitat.
Finalment, pel compliment de totes aquestes mesures, és imprescindible comptar amb el compromís i la col·laboració de tots els grups polítics, dels agents socials i de les institucions amb la finalitat d’aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones en la societat del segle XXI.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida