viernes, 5 de noviembre de 2010

L’emprenedoria ha de tornar a ser un valor en alça

El Govern de la Generalitat té actualment un pressupost de 40.000 milions d’euros, un dels pressupostos més elevats de totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, i des del Partit Popular ens agradaria saber que es fa amb aquests diners, a què es destinen i com es gasten. Per aquest motiu, exigim que es faci una auditoria completa dels comptes del Govern català, ja que no lliga que tenint aquest pressupost, la Generalitat estigui arruïnada fins el punt de no disposar de crèdit i tenir greus problemes per poder pagar la nomina dels seus treballadors.

Aquest mal ús del diner públic farà que un dels greus problemes que deixarà en herència el govern tripartit que presideix José Montilla, sigui la manca de finançament de la sanitat pública, un fet que ha propiciat que ara mateix hi hagi endarreriments en els pagaments als hospitals i també a les farmàcies. Per això cal demanar al Govern de l’Estat que incrementi la partida del fons estatal en matèria de sanitat pública, de manera proporcionada a les actuals necessitats de Catalunya.

Des del PP creiem doncs necessari que es faci aquesta auditoria dels comptes i, una vegada feta, s’ha d’apostar per redreçar les prioritats del Govern, reduint l’administració catalana i acabant amb les duplicitats, avançant cap a fórmules de gestió publico- privades en algunes empreses públiques, com pot ser els cas del Servei Català d’Ocupació.

Parlant d’economia, vull fer una menció especial a les pimes. El Partit Popular vol donar-les-hi tot els seu suport i és per això que apostem per noves deduccions en la quota de l’IRPF per tal de fomentar l’autoocupació, crear una línea de crèdit de l’Institut Català de Finances destinada a innovació tecnològica i pactar un pla de finançament per a pimes i microempreses per facilitar línies de descompte. És necessari que les petites i mitjanes empreses, autèntiques generadores d’ocupació, tinguin liquiditat.

I és que cal fomentar una Catalunya de valors, on el mèrit i el treball i l’emprenedoria tornin a ser un valor en alça. I en aquest sentit, el Partit Popular vol introduir en tot el currículum educatiu, al batxillerat i a la secundària, l’estudi de l’emprenedoria, per tal que els alumnes aprenguin des de ben aviat el potencial que suposa ser emprenedor.

Un altre dels problemes greus que s’està estenent a Catalunya arran de la crisi és la pobresa que estan vivint cada vegada més famílies. Jo crec en la família com a nucli fonamental de la societat catalana. Lamentablement, en aquests moments sis de cada deu famílies espanyoles no arriben a final de mes i un 30 % de les famílies espanyoles es troben en el llindar de la pobresa. Això és el que ens preocupa al Partit Popular, i no els referèndums independentistes, que sembla que és l’únic que interessa a altres partits polítics.

Els catalans volen un govern que sigui seriós i rigorós i el PP és el punt de trobada de tots aquells que volen una Catalunya real, una Catalunya amb llibertat i sense imposicions ni sancions, de tots aquells que creuen que els catalans es mereixen un Govern que gestioni bé els seus impostos i que els doni confiança en el futur, perquè hi ha solucions per sortir de la crisi.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

lunes, 20 de septiembre de 2010

Arduo trabajo

En el PP estamos trabajando mucho. Tenemos por delante dos citas electorales importantes. El Parlament de Catalunya y las municipales de la próxima primavera. Hemos de multiplicar nuestra representación en las instituciones y ello solo será posible haciendo ver a los ciudadanos nuestro trabajo diario, que nuestras prioridades y nuestras preocupaciones son siempre las mismas, que no van dando bandazos según sople el viento.
Somos personas de criterio a quienes realmente nos interesa la ciudadanía y sus problemas.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida y candidata al Parlament

jueves, 9 de septiembre de 2010

No volem contribuir a generar falsos debats

La proximitat de les Eleccions al Parlament de Catalunya farà que la Diada de l’Onze de Setembre tingui un caràcter més preelectoral que festiu i més si és té en compte el fracàs del tripartit. Aquesta legislatura hem viscut un lamentable espectacle i la darrera cosa que necessita Catalunya és tornar a reeditar el tripartit. Un tripartit mancat del lideratge del president Montilla i sobrat de conflictes interns. La reedició del tripartit no és el millor aval per garantir el futur que necessita Catalunya.
Les properes Eleccions Autonòmiques constituiran una nova oportunitat de decidir quina opció política convé més al ciutadà de Catalunya. Desprès d’un període en que s’han volgut crear debats sobre temes i qüestions ja resolts i que no preocupen a la gran majoria dels ciutadans, és potser hora d’establir les bases d’allò que ha d’esser el “posttripartit”.
Per governar, per centrar-se en els problemes reals dels ciutadans, cal un govern responsable, seriós i treballador, que tingui molt clar que la primera cosa necessària per governar és l’estabilitat i la lleialtat en el si del govern. No ha estat el cas del tripartit. Ho hem vist i hem pogut comprovar com la política de partit manava per sobre de la política dels ciutadans.
A més, aquest any, a la celebració de la Diada s’afegeix l’angoixa i el patiment de milers de ciutadans que han perdut o poden perdre la seva feina i que observen, amb molta preocupació, el futur de les seves famílies. En aquest sentit, des del Partit Popular volem viure la festa al costat dels que més pateixen la crisi econòmica i, mirant al futur, oferir solucions, propostes i idees per superar-la. No volem contribuir a generar falsos debats sense interès social.
Creiem que, ara més que mai, tots els esforços dels governants i de la resta de responsables polítics s’han de centrar en sortir de la crisi, quan més aviat millor, sense deixar a ningú enrere. Per assolir aquest objectiu, s’han d’abordar reformes i impulsar actuacions que generin llocs de treball, ja que aquesta és la millor política social. No hem de limitar-nos al subsidi, hem de ser capaços d’impulsar polítiques que generin ocupació i que aturin la pèrdua de llocs de treball que patim a Lleida, a Catalunya i a Espanya.
Catalunya necessita estabilitat i per això des del Partit Popular defensem la moderació, el sentit comú i la responsabilitat. El nostre marc comú de convivència és la Constitució i l’Estatut, plenament constitucional, que ens ha donat el major període d’autogovern de la nostra història i és el punt de trobada de tots els catalans. Defensem la Catalunya real, el bilingüisme en llibertat i l’orgull de ser catalans i espanyols sense que això ens suposi cap conflicte.
L’únic cert en aquest Onze de Setembre és que les institucions catalanes estan plenament consolidades i que ara ens cal assegurar el futur. Un futur que sigui ple de concòrdia i eviti enfrontaments amb els altres territoris, que ofereixi treball per a tots i que doni confiança i mitjans als joves. Aquest és el futur que el Partit Popular vol i defensa per Catalunya i pel conjunt de l’Estat espanyol, i que amb les polítiques d’aparador del Govern tripartit i del senyor Zapatero, amb la complicitat de CiU, difícilment podrem assolir.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

miércoles, 1 de septiembre de 2010

El llegat del Tripartit

La controvèrsia que ha generat la sentència del Tribunal Constitucional ha provocat, entre altres coses, que a Catalunya haguem passat d’un tripartit a un govern cuatripartit, és a dir, els tres socis del tripartit més CiU, amb la qual cosa el futur de Catalunya passa per ser sobiranista i independentista, o per una Catalunya que sigui capaç de recuperar la cordialitat amb la resta d’Espanya.
El Partit Popular aposta per aquesta segona opció, per una Catalunya integrada dins d’un projecte comú que és Espanya i en aquest sentit el president Montilla ha fracassat perquè ha estat incapaç de crear ponts d’enteniment i ha renunciat a ser el president de tots els catalans per ser, tan sols, el president dels nacionalistes i independentistes.
I no tan sols això, sinó que el president Montilla, en el seu afany per mantenir la cadira fins l’últim segon de la legislatura, ha permès que el govern tripartit hagi encarregat, en els darrers quatre anys, més de 2.900 informes, que podem anomenar “fantasmes”, per valor de 32 milions d’euros, i que persones antisistema com el conseller Huguet menyspreïn l’estat de dret cridant a la insubmissió contra iniciatives com les del Defensor del Poble. Si el conseller Huguet crida a la insubmissió jurídica, el que hauria de fer és deixar el càrrec, ja que ell ha estat nomenat conseller d’acord a la Constitució i a l’ordenament judicial.
Però el més lamentable és que davant d’aquesta situació de desgovern, despropòsits, ineficàcia i malbaratament dels diners públics, trobem que a Lleida cada dia quatre famílies perden el pis per no poder pagar l’hipoteca, que en els últims sis mesos més de 700 treballadors autònoms han hagut de plegar, que les famílies lleidatanes pagaran 300 euros més a l’any per la pujada de l’IVA, que Treball amaga de les llistes de l’atur a 7.800 persones que estan buscant feina i que els pensionistes de Lleida perdran 11 euros de mitjana al mes el proper any per la congelació de les pensions.
A més, tampoc podem obviar la paralització de l’obra pública que a les nostres comarques, i mentre no es demostri el contrari, afecta a obres tan emblemàtiques i importants com la construcció de les autovies Lleida-Osca, Lleida-Vielha i la de Lleida a Tarragona, a l’Eix Pirinenc i a la carretera entre la Seu i Andorra. Cal evitar-ho. Per això, des del PP creiem necessari fer un front comú –administracions, entitats i partits polítics de Lleida- per reclamar la construcció d’aquestes infraestructures que són importantíssimes pel reequilibri territorial i pel desenvolupament social, econòmic i turístic de les comarques lleidatanes, i perquè quedin al marge de les retallades pressupostàries.
Però en tot aquest desgavell provocat pel Govern tripartit i pel senyor Zapatero, CiU també és corresponsable, ja que amb les seves abstencions al Congrés, tot sigui dit, per motius purament partidistes i electoralistes, va permetre l’aprovació del real decret que, a més de congelar les pensions i baixar els sous als funcionaris, ha paralitzat les licitacions d’obra pública.
Aquest és el llegat que ens deixarà el Govern tripartit i uns polítics d’esquerres i nacionalistes que tan sols saben parlar de problemes identitaris. El que se li està fent als ciutadans no és de rebut. Els catalans i els lleidatans necessitem un govern que governi, que creï llocs de treball i que aporti solucions als problemes. Les properes eleccions al Parlament han de significar un punt i apart en la política catalana i han de portar de nou la il•lusió i l’optimisme als catalans. Des del PP estem disposats a assumir aquesta responsabilitat i a fer-ho en un marc de convivència i llibertat.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida i candidata al Parlament

miércoles, 28 de julio de 2010

La llei de vegueries va contra Lleida i els lleidatans

La llei de vegueries, aprovada pel Parlament de Catalunya, representa una divisió absurda, burocràtica i administrativa que el que fa es posar més funcionaris i més càrrecs i va en contra dels interessos de Lleida i dels lleidatans.
Lamento que aquesta llei hagi estat aprovada sense consens polític, sense consens territorial i sense que hi hagi una demanda ciutadana, i tot per canviar les diputacions per unes vegueries medievals.
La llei de vegueries fa perdre pes polític i territorial, i la identitat a Lleida, i considero que el PSC amb el seu vot a favor ha fet quedar en evidència i ha desacreditat a l’alcalde de Lleida que s’oposava a aquesta llei.
He de reprovar que el conseller Ausàs fes un discurs antisistema en lloc d’explicar el per què d’aquesta llei que pretén una Catalunya al marge d’Espanya, sense pensar en el que és més convenient per als catalans.
De tota manera, la darrera paraula la té el Congrés dels Diputats, ja que es requereix la modificació de lleis estatals per canviar els límits provincials i espero que el PP s’oposi a aquestes modificacions.
Dolors López
Presidenta i candidata al Parlament del PP de Lleida

lunes, 26 de julio de 2010

miércoles, 30 de junio de 2010

Un Estatut constitucional

Desprès de quatre llargs anys de debat, el Tribunal Constitucional ha emès una sentència sobre l’Estatut de Catalunya. El primer que cal dir, és que per fi els catalans podem gaudir d’un Estatut constitucional i que això ha de ser un motiu de satisfacció per a tots plegats ja que permetrà a Catalunya desenvolupar el marc autonòmic en l’àmbit de l’Estat de Dret.

El Partit Popular, en el seu moment, va utilitzar els mecanismes que, precisament, li ofereix aquest Estat de Dret, per recórrer uns articles que creaven dubtes sobre l’encaix d’aquest Estatut en la nostra Constitució, que és la norma suprema, la llei de lleis que garanteix la convivència democràtica de tots els ciutadans. A més, des del PP hem estat coherents en les nostres opinions i sempre hem dit i hem mantingut que acataríem i respectaríem la sentència del Constitucional, fos quina fos. Per tant, aquesta era la nostra actitud i és la que continua sent ara que el Tribunal Constitucional ens ha donat la raó al modificar 15 articles i qüestionar altres 35 de l’Estatut, confirmant que aquells dubtes que teníem eren raonables.

Lamentablement, aquesta no és l’actitud de la resta de forces polítiques. El president Montilla diu que acata la sentència, però no la respecta i encoratja als ciutadans a participar en una manifestació contra la sentència que l’únic que provocarà serà confrontació. Aquesta mena d’actitud no s’adiu en un president de la Generalitat, que hauria de ser el president del tots, sinó que és més pròpia, en aquest cas, d’un dirigent socialista que, a més, entra en una clara contradicció amb el que diuen el seus companys del PSOE. Així, mentre el president Montilla diu estar indignat, la vicepresidenta del Govern afirma estar absolutament satisfeta amb la sentència.

Per la seva part, CiU actua amb l’ambigüitat de sempre. Per una banda reclama i pretén ocupar l’espai nacionalista a Catalunya, i per l’altra, encara que sigui a costa de congelar les pensions i rebaixar el sou als funcionaris, diuen ser els salvadors d’un Estat que estan qüestionant contínuament. Per tant, no és acceptable que tant Montilla com Más s’estiguin dedicant a promoure una manifestació, quan el que haurien d’encapçalar és una resposta per desenvolupar l’Estatut ara que ja és plenament constitucional.

Ara el que cal fer és donar compliment a la sentència del Tribunal Constitucional, tancar definitivament el debat sobre l’Estatut i reclamar responsabilitat i moderació a totes les forces polítiques. En aquest procés no hi ha vencedors ni vençuts i la resposta seria molt diferent si no ens trobéssim ja immersos en plena campanya electoral per les eleccions al Parlament de Catalunya.

A més, el procés d’aprovació de l’Estatut i el temps que ha dedicat el Tribunal a dictar la seva sentència, ha comportat que tant la Generalitat com bona part dels partits polítics catalans no hagin dedicat tots els seus esforços a donar resposta als problemes reals dels ciutadans. Durant aquests quatre anys en que el Partit Socialista ha estat pendent de la sentència de l’Estatut, més de 400.000 catalans -20.000 a Lleida- han perdut el seu lloc de treball, i més de 10.000 societats mercantils s’han dissolt.

Per fer front a aquestes dramàtiques xifres, el Govern de la Generalitat s’hauria de dedicar a governar i centrar-se molt més en els problemes reals dels catalans que són la lluita contra l’atur i la creació de llocs de treball. Catalunya, que sempre ha estat capdavantera, ho ha de continuar sent, recuperant el temps perdut, i per aconseguir-ho no serveixen les polèmiques estèrils, sinó les polítiques decidides en favor dels ciutadans. És necessari que després d’aquesta sentència es passi pàgina, es desplegui l’Estatut i, el que és més important, es treballi seriosament pensant menys en els interessos electorals i més en els interessos dels catalans.

Dolors López.

Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament

martes, 8 de junio de 2010

CiU practica el major exercici de cinisme dels darrers temps

D’una banda, CiU compara Zapatero amb un cadàver polític, mentre que de l’altra el salven d’unes eleccions anticipades, allargant l’agonia del seu govern durant sis mesos mes.
CiU és també responsable de la retallada de sous als funcionaris, de la congelació de les pensions i de la pujada dels impostos.
La Federació Nacionalista fa palesa la seva incoherència quan dóna suport al decret de Zapatero i no ho fa al decret de Montilla, fet que demostra que únicament van donar suport a Zapatero per interessos partidistes i electorals, perquè no coincidissin les eleccions generals amb les autonòmiques.
Dolo López
Presidenta PP Lleida i candidata al Parlament

miércoles, 12 de mayo de 2010

L’aigua del Segarra-Garrigues

El canal Segarra-Garrigues, l’eterna promesa electoral incomplerta per CiU quan governava la Generalitat, és la infraestructura més important pel progrés i el desenvolupament futur de les terres de Lleida. I ho seria encara més si no fos per la maldestra política ambiental del Govern tripartit de la Generalitat que s’ha carregat per decret llei una gran part de les hectàrees que hauria de regar aquest canal al convertir-les en zona ZEPA.
Un canal que ha vist com més del 60 % de la seva superfície de reg l’han convertit en zona ZEPA no és viable i tot fa preveure que al final aquesta infraestructura que estava predestinada a reequilibrar el territori de Lleida i a garantir el futur dels nostres pagesos, tan sols servirà per portar aigua a Barcelona i a la seva àrea metropolitana, com ja va denunciar al febrer de 2008 el Partit Popular. I això no ho hem de permetre.
Malgrat les reiterades negatives del Govern tripartit, són ja massa indicis que així ho fan preveure. Primer van ser les estaques a Prats i Sansor, a la capçalera del riu Segre, i ara han estat les declaracions d’un dels responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Gabriel Borrás, que ha apuntat la possibilitat de transvasar agua des de Tàrrega, des del canal Segarra-Garrigues, cap a Barcelona. Una proposta, per cert, que té el suport i l’aval del conseller d’Agricultura, el lleidatà Joaquim Llena.
La realitat és la que és, i la declaració de les zones ZEPA l’excusa, quasi perfecta, per dir que l’aigua que sobri del Segarra-Garrigues no s’ha de perdre i la millor manera d’aprofitar-la és fent un transvasament cap a Barcelona. Des del PP no diem que no s’hagi de ser solidaris amb la Ciutat Comtal i la seva àrea metropolitana en cas de sequera, però també considerem que això no s’ha de fer enganyant als pagesos i que primer s’han de cobrir les necessitats de les comarques de Lleida. I a la nostra província no estan, ni molt menys, assegurades les dotacions pels regadius i encara hi ha poblacions que tenen problemes d’aigua potable a l’estiu i es fa necessari subministrar-les mitjançant camions cisterna. A més, hi ha un altra possibilitat per abastir a Barcelona de l’aigua potable que necessita i és a través de la prolongació del minitransvasament de l’Ebre a Tarragona.
Els pagesos del Segarra-Garrigues no han de ser moneda de canvi per acontentar als habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Però ja sabem que allà hi ha molts més vots que a les comarques de Lleida i que els progressistes del tripartit no tenen escrúpols i faran el que calgui per poder mantenir les cadires del Govern de la Generalitat i seguir viatjant en cotxe oficial.
Les comarques de Lleida, amb un 33 % del total del territori, ja suporten un excessiu proteccionisme mediambiental i el Govern tripartit no pot culpar a la Comunitat Europea d’aquest desmesurat increment de les hectàrees de zones ZEPA i menys quan ha estat un informe presentat pel propi Govern de la Generalitat, redactat pel subvencionat Centre Tecnològic i Forestal del Solsonès, que proposava una nova retallada de la zona de reg del canal Segarra-Garrigues. La culpa, per tant, és del propi Govern que conscientment ha fet les coses malament i que, per cert, encara no ha elaborat un Pla d’Usos i Gestió per al canal.
Les grans retallades que s’han imposat en les àrees de regadiu del Segarra-Garrigues no presagien cap optimisme. El futur de l’agricultura, de molts pagesos de les comarques de Lleida i dels seus fills passa inevitablement, entre altres condicionants, per fer que el canal Segarra-Garrigues sigui viable. De no ser així, el debat monogràfic d’agricultura, celebrat recentment al Parlament, i en el que es va assumir el compromís de garantir el futur de l’agricultura i dels nostres pagesos, quedarà, com sempre ha passat, en paper mullat. I això no ho hem de tolerar. A la tardor, els ciutadans de Lleida, en particular, i de Catalunya, en general, tindran la possibilitat de evitar-ho.
Dolors López
Presidenta del PP i candidata per Lleida al Parlament

lunes, 8 de marzo de 2010

Compromesos amb la dona

El 1975, les Nacions Unides van declarar el 8 de març com a “Dia Internacional de la Dona”. Els canvis socials de l’últim segle han posat de manifest la necessitat que les polítiques d’igualtat formin part imprescindible de l’agenda política de tots els governs i la màxima expressió d’aquest reconeixement va quedar palés en el compromís recollit a la Constitució de 1978. Però a dia d’avui encara resten molts obstacles que impedeixen a les dones tirar endavant els seus projectes i les seves ambicions, i és per això que hem de continuar el camí iniciat com a veritables agents de canvi.
S’ha de reconèixer que el ple accés i en condicions d’igualtat a l’educació i a la formació és un requisit fonamental per a la potenciació de les dones. L’educació influeix en la participació econòmica de les dones i en el seu poder adquisitiu, per tant, el progrés en aquest àmbit pot ser l’inici d’una expansió d’oportunitats de cara al futur i un factor determinant a l’hora d’aconseguir la igualtat salarial. No hem d’oblidar que les discriminacions salarials, les majors dificultats en el moment d’accedir al mercat laboral, l’atur i la participació activa en la riquesa produïda en l’economia submergida, constitueixen, entre altres, les principals realitats a superar per tal d’assolir tant la independència econòmica real de la dona, com la conciliació de la vida familiar i laboral.
Tanmateix, l’establiment d’aquest model educatiu ha de constituir, en sí mateix, un factor bàsic per eradicar la violència de gènere. L’eradicació de la violència contra les dones ha de ser un objectiu prioritari, que requereix tant de la sensibilització de la ciutadania com del desenvolupament de recursos i mecanismes de prevenció, educació i rehabilitació de les dones maltractades.
Un altre repte social ha de basar-se en tot un conjunt de mesures que permetin una millor organització del temps i del treball, compatible amb l’atenció als fills o amb les persones amb dependència, equilibrant les responsabilitats que permetin una nova manera de cooperació i de compromís entre homes i dones. Com també és necessari establir els mecanismes de detecció de sectors de marginació femenina per tal de promoure polítiques actives de suport a les dones que garanteixin una protecció econòmica i social adequada, especialment a les dones soles, vídues i grans, atès que donada la major esperança de vida i l’envelliment de la població, són cada cop més nombroses i més vulnerables, situant-se en risc d’exclusió social.
També vull fer menció de les dones que pateixen alguna discapacitat, ja que aquest és un dels camps en el que és necessari insistir per aconseguir la equiparació real de drets i igualtat d’oportunitats d’aquestes dones, que per la seva situació pateixen una doble discriminació: per raó de gènere i per la seva condició de persona amb alguna discapacitat. La seva incorporació al mercat de treball en igualtat de condicions continua sent una assignatura pendent de la societat.
Per tant, es fa necessari un compromís real i efectiu per part dels poders públics perquè, tenint en compte aquesta situació de doble desavantatge, siguin capaços d’afavorir les mesures necessàries per acabar amb la discriminació que dia a dia pateixen les dones amb algun tipus de discapacitat.
Finalment, pel compliment de totes aquestes mesures, és imprescindible comptar amb el compromís i la col·laboració de tots els grups polítics, dels agents socials i de les institucions amb la finalitat d’aconseguir una igualtat d’oportunitats real entre homes i dones en la societat del segle XXI.
Dolors López
Presidenta del PP de Lleida

lunes, 1 de febrero de 2010

L’agonia de Catalunya

El 2010 és un any electoral a Catalunya. Tot indica que a la tardor es celebraran les eleccions autonòmiques i ja tots els partits polítics estan movent les seves fitxes, presentant els candidats i prenent posicions en un clima enrarit per la brutal crisi econòmica que patim, per la desafecció ciutadana cap a la política com no s’havia viscut mai, per l’imparable augment de l’atur i de la inseguretat, i per les notícies que es van coneixent sobre el lamentable i tràgic incendi d’Horta de Sant Joan.
Davant d’això, l’actual Govern tripartit veu amb preocupació el final de la seva etapa al capdavant de Catalunya, ja que molt probablement no es tornarà a reeditar perquè, segons les darreres enquestes, l’aritmètica parlamentaria no els ho permetrà. El tripartit és un Govern cremat per la seva nefasta gestió i per la seva demostrada incapacitat per resoldre els problemes dels ciutadans. Almenys, aquesta és l’opinió del 55 per cent dels catalans, que, tanmateix, consideren que és un govern dividit i desorientat.
I no els falta raó, ja que el tripartit s’ha mostrat del tot incapaç per donar una resposta als veritables problemes dels ciutadans, com són l’atur i la crisi econòmica, la inseguretat ciutadana o la immigració il·legal. És un govern incompetent que està arruïnant a Catalunya i als catalans.
En aquest escenari i amb la seva ambigüitat de sempre, hi trobem a CiU, que ja es veu guanyadora i que vol recuperar el govern sigui com sigui, ja que s’ha adonat que a la oposició fa molt fred. Però, als convergents se’ls hi ha de demanar que, per una vegada, siguin transparents en els seus plantejaments i diguin clarament i sense complexos si són o no un partit separatista i si volen o no la independència de Catalunya. Els ciutadans, els electors, han de saber realment en qui dipositen la seva confiança i el què voten.
I en mig de tot aquest desgavell, el Partit Popular es presenta com la única força política que vetlla pel que realment interessa i preocupa als ciutadans, que no és ni de bon tros ni l’Estatut, ni les vegueries. Dos debats superficials, dos vodevils, que no ajuden a superar la crisi, ni a crear llocs de treball, ni a fer front a les hipoteques, ni a arribar a final de mes. Els ciutadans de Catalunya aspiren a tenir un govern que gestioni amb eficàcia els problemes que els afecten, i que generi confiança. Dues virtuts que el tripartit no té.
La gran majoria dels catalans són persones moderades, treballadores, que estan patint les conseqüències i la incompetència del Govern. Així, són víctimes del tripartit les 643.000 persones a tot Catalunya i les més de 28.000 a Lleida que han perdut la feina, els 2.000 autònoms lleidatans que s’han vist obligats a tancar les seves empreses, els joves que no poden accedir a una primera feina, les persones grans que veuen com passen els mesos i les ajudes promeses de la llei de dependència no es concreten, i les famílies que no poden arribar a final de mes i que els hi embarguen el seu pis perquè no poden pagar l’hipoteca.
Aquest és l’esfereïdor legat que ens deixarà el Govern tripartit i uns polítics d’esquerres que tan sols saben parlar de problemes identitaris i fer un mal ús dels diners dels ciutadans obrint ambaixades, realitzant costosos viatges a països de Sud-americà i Àfrica sense cap finalitat i pagant milers d’euros per informes estèrils i innecessaris, encarregats a parents i amics.
Des del PP estem disposats a assumir la responsabilitat d’acabar amb aquest mal son que és el Govern tripartit. I estem disposats a fer-ho en un marc de convivència i llibertat. Les properes eleccions al Parlament han de significar l’inici del canvi a Catalunya i han de portar de nou la il·lusió i l’optimisme als catalans. A les eleccions autonòmiques de la tardor els ciutadans i ciutadanes decidiran qui els pot solucionar els seus veritables problemes i acabar amb un Govern que està portant Catalunya a una agonia que els catalans no es mereixen.
Dolors López.
Presidenta del PP de Lleida