viernes, 6 de marzo de 2009

Per una igualtat plena

El Dia Internacional de la Dona Treballadora commemora la lluita per la participació en igualtat amb l’home en la societat. Aquesta data que celebra les Nacions Unides i és festa nacional en alguns països, es va iniciar a finals del segle XIX amb una jornada específica per la dona i els seus drets.

La data del 8 de març fa referència als fets que es van produir a l’any 1908, quan 146 dones treballadores d’una fabrica tèxtil de Nova York, van morir calcinades per negar-se a abandonar el tancament, en el que denunciaven les condicions de treball que rebien.

Des d’aleshores ha passat un segle, i el cert és que el paper de la dona a la societat actual no té res a veure amb el que tenien en aquell moment. Però alguna cosa deu passar quan encara tenim que celebrar aquest dia.

Per aquest motiu, les dones venim demanant des de fa molts anys una major presència en els àmbits de representació. No només com un deure moral, ja que la democràcia té en compte les demandes de tots els ciutadans, sinó com una possibilitat per enriquir la pròpia democràcia.
Formem part dels òrgans directius dels partits polítics, ocupem llocs en l’administració, impartim coneixements en la Universitat i integrem el gruix dels educadors en ensenyament mitjà, i, malgrat tot, encara es reconeix i es valora poc la nostra presència i la nostra tasca.

Legalment hi ha una igualtat efectiva, fins i tot en alguns casos, una discriminació positiva, com en les llistes electorals que obliguen a una representació equilibrada entre homes i dones, que no comparteixo, perquè jo com a dona em nego a tindre un càrrec per quota.

Aquesta igualtat legal no es correspon en moltes ocasions amb una igualtat real. Les lleis van per davant de la realitat social. I una de les discriminacions més difícils de combatre en aquest sentit és la corresponsabilitat per la cura dels fills, per la qual cosa és imprescindible, per fer front a aquesta discriminació, la creació de més i millors infraestructures socials.

Aquest 8 de març ve marcat per una situació de crisi econòmica, i malgrat que l’atur afecta per igual homes i dones, aquestes continuen patint una discriminació laboral i salarial.
Segurament, les dones de fa un segle es sorprendrien molt favorablement amb la situació actual, però està clar que encara queda molt per arribar a la plena igualtat, i mentre continuarem amb la celebració, tot esperant que les dones que no puguin participar activament, confiïn en la capacitat i experiència d’aquelles altres que sí ho fan, i valorin el treball de totes aquelles dones que habitualment, a diferents nivells, participen i participem en la construcció d’una societat més tolerant, menys violenta i amb millors condicions de vida per tots, dones i homes.

Dolors López
Presidenta del PP de Lleida