Sembla que el que toca quan està en joc el futur i la supervivència de les persones, dels ciutadans als quals es governa és aplicar el sentit comú i fer prevaler per sobre de qualsevol altra consideració la defensa dels seus interessos. Cap projecte col·lectiu arribarà a bon port si els qui l'integren donen mostra de diversitat de criteris o interessos.
No és possible lluitar contra tot el que avui dia amenaça el benestar de les persones si dins del mateix vaixell n’hi ha amb objectius inconfessables o massa fidels a la seva ideologia. Primer que tot els interessos de la gent, el seu futur, després, sempre després, la ideologia.
El gran projecte del Canal Segarra-Garrigues i la lluita contra les successives ZEPA que s'han anat establint per part de la Unió Europea exigia que tots defenséssim amb la mateixa fe uns interessos que estan per damunt d'electoralismes i maximalismes ideològics. Això és el que els partits que les darreres dècades han governat Catalunya no han fet. Les conseqüències arriben ara i les paguen la gent del camp lleidatà.
La gran obra iniciada pel Govern del Partit Popular i que era el fruït d'una aspiració col·lectiva mereixia ser defensada pels polítics de tots els partits des d'una perspectiva on prevalguessin les persones, les seves necessitats i deixés de banda electoralismes de curta volada.
Hi ha causes, lluites, que no admeten dubtes ni ambigüitats com les que, sovint, han exhibit els consellers de la Generalitat responsables d'aquests temes. Agricultura i Medi Ambient defensant interessos oposats. La realitat no admet aquestes frivolitats.
Molts dels problemes que ara sorgeixen són fruit d'una tendència a ignorar la realitat per part d'uns polítics que combinen un ecologisme mal entès amb un entreguisme endèmic a l'hora de negociar amb Europa el futur de la nostra agricultura.
Brussel·les anuncia la creació d'una nova zona de protecció d'aus de 20.000 hectàrees que segons tots els sectors afectats podria posar en perill la viabilitat del canal Segarra-Garrigues. Les primeres recomanacions de Brussel·les sobre zones de protecció d'aus no van ser escoltades. La manca de criteri per part del Govern català era evident i no es van saber presentar alternatives coherents ni consensuades amb el territori.
Es va aplicar una estratègia d'ulls clucs pensant que no passaria res i es va continuar amb el projecte de construcció. Lògicament, les sancions van arribar inexorablement posant contra les cordes el futur de la pagesia i la viabilitat de l'obra pública, junt amb l'AVE, més important de la darrera història de la nostra província.
Es va aplicar una estratègia d'ulls clucs pensant que no passaria res i es va continuar amb el projecte de construcció. Lògicament, les sancions van arribar inexorablement posant contra les cordes el futur de la pagesia i la viabilitat de l'obra pública, junt amb l'AVE, més important de la darrera història de la nostra província.
Ara, i per afegir una nota més de color en aquesta comèdia de l'absurd, ens assabentem que la utilitzada per Brussel·les per saber per on talla i a quines zones afecta, ha sorgit d'estudis realitzats per organismes depenents de la Generalitat. Una vegada més secretisme i manca de diàleg en comptes d’elaborar una opció de consens entre totes les parts, portar-la a Europa i convèncer els seus dirigents de la possibilitat de combinar perfectament supervivència de les espècies protegides i agricultura.
Quelcom tan senzill com plasmar l'esperit d'aquell mític Compromís per Lleida que defensava racionalment la possibilitat que ecologia i explotació agrícola puguin conviure plenament, va ser deixat de banda per no se sap quines raons.
I és que ecologia i explotació de la terra poden conviure. S'ha demostrat que hi ha espècies d'aus que han sobreviscut gràcies a la presència humana. No hi ha incompatibilitat absoluta. El que sí que succeeix és que a l'hora de defensar el territori cap governant ha de deixar de banda els interessos reals de persones amb problemes reals per dedicar-se a fer electoralisme fàcil de conseqüències ruïnoses.
Ara, un cop la situació ha arribat a l'extrem de posar en perill milers d'economies familiars, és moment que tots els agents presentin un front comú encapçalat per una proposta que parteixi de la defensa aferrissada i ineludible de la supervivència de la nostra agricultura. Senyors, deixem-nos de jocs electoralistes.
Dolors López Aguilar
Presidenta del PP de Lleida
Presidenta del PP de Lleida